Lideratge, economia digital i bretxa de gènere

Impacte del biaix de gènere digital en decisions educatives i professionals

El biaix de gènere digital no només afecta la convivència a la xarxa, sinó que condiciona profundament l'autopercepció de competència i, conseqüentment, les eleccions acadèmiques i professionals des de la infància.

La bretxa de l'autopercepció i la "brillantor" L'impacte comença molt prompte. Al voltant dels 6 o 7 anys, les nenes ja comencen a interioritzar estereotips que associen la "brillantor" intel·lectual (necessària per a carreres com física o matemàtiques) amb el gènere masculí.

• Aquesta creença limita les aspiracions de les xiquetes, fent que infravaloren la seua competència digital i matemàtica, fins i tot quan el seu rendiment real és igual o superior al dels xiquets.

• Per contra, els xics tendeixen a sobreestimar les seues capacitats digitals, cosa que els predisposa a triar estudis tecnològics (STEM) amb més freqüència, mentre que les xiques es decanten per àmbits on se senten més capaces segons el rol de gènere assignat (humanitats, salut, educació).

Influència dels interessos digitals en la tria acadèmica Els interessos digitals, modelats per l'entorn lúdic i social, actuen com a porta d'entrada o barrera per a certes carreres:

• Videojocs com a porta d'accés: Existeix una correlació directa entre jugar a videojocs i l'interès per cursar enginyeries o informàtica. Les dones gamers són tres vegades més propenses a estudiar carreres STEM que les que no juguen. No obstant això, la cultura gamer està altament masculinitzada i sovint és hostil cap a les dones, la qual cosa les desincentiva.

• Segregació algorítmica: Els algoritmes de plataformes com TikTok reforcen interessos diferenciats. Als xics se'ls mostra contingut de competició, videojocs i acció (vinculats a rols de lideratge i tècnics), mentre que a les xiques se les dirigeix cap a continguts estètics, relacionals i de cures. Això restringeix l'imaginari de futurs possibles per a les nenes, allunyant-les de la tecnologia com a creadores actives.

• Publicitat laboral esbiaixada: Els algoritmes de publicitat en línia tendeixen a mostrar anuncis de feines tecnològiques i ben remunerades preferentment als homes, mentre que a les dones se'ls mostren opcions amb salaris més baixos, perpetuant la segregació professional.

La "Precarietat Algorítmica" i la Invisibilitat 

Les carreres de les creadores depenen d'infraestructures tecnològiques (algoritmes) que són opaques, canviants i imprevisibles.

• Control de la visibilitat: Els algoritmes decideixen l'ordre, el lloc i la freqüència amb què apareixen els continguts. Petits canvis en l'algoritme poden "destruir carreres senceres" d'un dia per l'altre, generant una incertesa constant.

• Amenaça de la invisibilitat: Existeix la por constant a pràctiques com el shadowbanning (ocultació del contingut sense notificació), que els creadors interpreten com a càstigs algorítmics arbitraris.

• Submissió a la lògica de la plataforma: Per evitar ser "castigades" amb la invisibilitat, les creadores es veuen obligades a intentar "vèncer l'algoritme" produint més contingut i amb més freqüència, cosa que les sotmet a les necessitats econòmiques de la plataforma en lloc de les pròpies.

Intensificació del Treball i "Treball Informal" 

La dependència de l'algoritme transforma la naturalesa del treball, fent-lo més intensiu però menys reconegut.

• Treball invisible: Moltes tasques necessàries per mantenir l'atenció de l'algoritme i de l'audiència (com la gestió de comunitats o el treball relacional) no estan remunerades directament. S'estima que els creadors inverteixen un 50% del seu temps a gestionar la comunitat sense compensació directa.

• Treball informal: En casos com els Key Opinion Consumers (KOCs), el treball es manté deliberadament ocult i informal per semblar espontani, la qual cosa porta a una falta de reconeixement i compensació adequada per part de les marques i plataformes,,.

• Aspiracionalitat vs. Realitat: Es ven la idea que treballar en xarxes és una pràctica de llibertat i passió, però sovint es converteix en una vida laboral subjecta a l'ansietat i sense drets laborals bàsics o regulació,.

A continuació es desenvolupa l'anàlisi sobre la bretxa econòmica i de gènere en l'economia digital, aprofundint en les dades i els mecanismes estructurals que perpetuen aquesta desigualtat segons les fonts proporcionades.

La Bretxa Salarial: Desigualtat estructural en els ingressos

Malgrat que les dones dominen el màrqueting d'influència en termes de quota de mercat (representant al voltant del 70%), existeix una disparitat salarial persistent i significativa.

• Dades concretes: Les dones creadores obtenen, de mitjana, entre un 30% i un 32% menys d'ingressos que els seus homòlegs masculins. Un estudi recent a nivell europeu (informe Voices of the Creator Economy 2025) assenyala que el 38% de les dones creadores guanyen menys de 500 € al mes, en comparació amb només el 23% dels homes. A l'altre extrem de l'escala, els homes tenen un 60% més de probabilitats de guanyar més de 2.561 € al mes que les dones,.

Segregació per Nínxols: La llei de l'oferta i la demanda

La disparitat econòmica entre homes i dones en l'economia dels creadors no és casual, sinó que respon a una dinàmica de mercat on la saturació de certs perfils afecta els preus.

• Saturació vs. Escassetat: Les dones dominen clarament el mercat del màrqueting d'influència, ostentant una quota de mercat del 70% al 78% en plataformes com Instagram i TikTok. Aquesta alta concentració femenina en nínxols populars com l'estil de vida i la bellesa genera una sobreoferta de creadores. A causa d'aquesta abundància, especialment en el nivell de micro-influencers, els preus que les marques estan disposades a pagar es redueixen.

• La "Prima" Masculina: Per contra, els homes representen una minoria en aquest espai (al voltant del 22% al 30%). Aquesta escassetat relativa permet als creadors masculins exigir preus de contractació més elevats a causa de l'oferta limitada. Les dades indiquen que, de mitjana, els creadors masculins guanyen un 40% més (o uns 83 dòlars més per col·laboració) que les seues homòlogues femenines.

• Nínxols d'Alt Valor: A més de l'oferta, la temàtica influeix en la remuneració. Els homes tendeixen a dominar nínxols que, tot i tenir menys volum de creadors, estan millor pagats o tenen pressupostos publicitaris més elevats, com ara la tecnologia o els esports. Per exemple, els nínxols d'atletes i esports estan en auge, amb uns ingressos mitjans de 255,29 dòlars per col·laboració, impulsats per grans lligues que busquen arribar a audiències joves.

Bretxa Semàntica i Valoració: El poder de les paraules

La terminologia utilitzada per descriure el treball digital no és neutra; carrega amb connotacions que afecten directament la percepció del valor i, conseqüentment, la remuneració econòmica.

• Passivitat vs. Activitat: S'ha observat que a les dones se les etiqueta més freqüentment com a "influencers", mentre que als homes se'ls identifica com a "creadors de contingut".

  • El terme "influencer" connota un rol passiu, centrat en la persuasió de l'audiència, l'aparença i la capacitat de "ser" més que de "fer".

  • El terme "creador de contingut" o "productor" implica una producció activa, habilitats tècniques, esforç creatiu i l'elaboració de material original.

• Substancialitat del Treball: Aquesta distinció subtil té implicacions econòmiques profundes. En associar els homes amb la producció i la creativitat tècnica, el seu treball es percep com a més substancial i professional. Per contra, l'etiqueta d'influencer aplicada a les dones tendeix a infravalorar les seues contribucions, suggerint que el seu èxit es deu més a la seua imatge que a la seua habilitat o esforç laboral, fet que justifica socialment i corporativament una remuneració inferior.

Manca de Recursos i Barreres per a l'Escalabilitat

La capacitat de professionalitzar-se i escalar el negoci digital és molt més limitada per a les dones a causa de la falta d'infraestructura i suport.

• Gestió en solitari: Les dades indiquen que les dones tenen moltes més probabilitats de gestionar tota la seua activitat soles (73%), sense equips de suport ni agències, a diferència dels homes (53%), que sovint compten amb ajuda externa. Això les obliga a assumir tota la càrrega administrativa, creativa i de gestió comunitària, limitant la seua capacitat de creixement i professionalització,.

• Accés al finançament (Venture Capital): En l'àmbit de les startups tecnològiques i projectes digitals, la brecha és encara més aguda. Les empreses fundades exclusivament per dones capten només el 13% del capital risc disponible a Europa, mentre que les liderades per homes superen el 70%. Això ocorre malgrat que les startups liderades per dones demostren créixer un 20% més ràpid i obtenir millors retorns d'inversió,. La manca d'accés a xarxes de contactes professionals i de finançament ("fraternitat d'homes") actua com una barrera d'entrada i creixement,.

L'Algoritme com a Reproductor de Desigualtats

L'estructura del mercat no és neutra; els algoritmes i les plataformes estan dissenyats de manera que reprodueixen i amplifiquen els biaixos econòmics existents.

• Publicitat i oportunitats laborals: Els algoritmes de plataformes com Google o Facebook tendeixen a mostrar anuncis de feines ben remunerades i de prestigi preferentment als homes, mentre que a les dones se'ls mostren opcions amb salaris més baixos. Això perpetua la segregació professional i limita l'accés de les dones a oportunitats econòmiques superiors des del primer moment de la cerca,.

• Invisibilitat i penalització: Les creadores s'enfronten a una "precarietat algorítmica" on han de complir amb estàndards estètics i de producció molt exigents per no ser penalitzades amb la invisibilitat (shadowbanning). Aquesta pressió per la imatge i la necessitat de producció constant sense els recursos adequats (equips de suport) genera un desavantatge competitiu directe respecte als homes,.

Costos Psicològics i Emocionals 

La pressió per complir amb les demandes de l'algoritme té un impacte directe en la salut mental.

• Connexió permanent: La por a perdre seguidors o a frenar el creixement si es fa una pausa genera ansietat i estrès. Les creadores senten la pressió d'estar "sempre connectades, sempre atentes i felices".

• Pressió estètica: Els algoritmes tendeixen a recomanar a les dones contingut vinculat a l'estètica i la imatge, sotmetent les creadores a una major pressió per l'aparença física i a l'escrutini públic, la qual cosa pot derivar en autocensura o problemes de benestar,.

• Assetjament: L'exposició algorítmica també les fa més vulnerables al hate digital i l'assetjament, la qual cosa actua com un factor dissuasiu per a la seua professionalització.

Lideratge i emprenedorisme digital. 

Construcció de l'autopercepció i "falta de brillantor" La socialització digital primerenca condiciona les aspiracions de lideratge.

• Interiorització d'estereotips: Des dels 6 o 7 anys, les xiquetes comencen a associar la "brillantor" intel·lectual (necessària per a liderar empreses tecnològiques) amb els homes .

• Interessos diferenciats: Els algoritmes i l'entorn digital dirigeixen els xics cap a videojocs i competició (habilitats associades al lideratge tècnic i estratègic), mentre que a les xiques se les socialitza en la cura de la imatge i les relacions , . Això provoca que elles infravaloren la seua competència digital i es senten menys legitimades per emprendre en sectors tècnics.

Barreres en l'accés al finançament (La bretxa del Capital Risc) A l'hora de convertir una iniciativa en un negoci escalable, la socialització masculina de les finances crea un sostre de vidre.

• Biaix inversor: Malgrat que les startups fundades per dones sovint generen millors retorns d'inversió i creixen més ràpid, reben una fracció minúscula del finançament. A Europa, les empreses fundades exclusivament per dones capten només el 13% del capital risc, mentre que els equips masculins en capten la majoria , .

• Gestió en solitari: Aquesta manca de suport financer i estructural obliga moltes dones a gestionar els seus negocis digitals soles (73%) sense equip, cosa que limita dràsticament la seua capacitat d'escalar, delegar i exercir un lideratge estratègic en lloc d'operatiu .

L'exclusió de les xarxes de poder ("Fraternitat d'homes") El lideratge en l'àmbit digital depèn en gran mesura de les connexions informals.

• Xarxes tancades: Existeix una "fraternitat d'homes" en el món tecnològic i inversor que facilita l'accés a oportunitats, mentoria i capital entre ells, excloent les dones d'aquests cercles de confiança .

• Manca de referents: La invisibilitat de dones líders en tecnologia dificulta que les emprenedores joves troben mentors o models a seguir que validen el seu camí cap al lideratge empresarial , .

Percepció social del rol: "Influencer" vs "Empresària" La manera com es socialitza i s'etiqueta el treball femení a la xarxa afecta la seua credibilitat com a negoci.

• Infravaloració semàntica: Mentre que els homes són vistos com a "creadors" o emprenedors digitals (rol actiu i de negoci), les dones són sovint etiquetades com a "influencers" (rol passiu i estètic). Aquesta distinció fa que les iniciatives femenines siguen vistes com a projectes de vanitat o estil de vida, i no com a negocis tecnològics seriosos mereixedors d'inversió .

En resum, la socialització digital no només desincentiva les dones d'entrar en camps tècnics, sinó que crea un ecosistema empresarial on les iniciatives femenines són infravalorades, reben menys recursos i manquen de les xarxes de suport necessàries per al lideratge d'alt nivell.

Estratègies per afavorir decisions lliures (Desmuntar estereotips)

Per a combatre aquest condicionament, les fonts suggereixen estratègies a diversos nivells:

• Intervencions Educatives i "Role Models":

  • Visibilització de referents: És crucial exposar les noies a models femenins en tecnologia (role models) per trencar l'associació "tecnologia = masculí". Programes de mentoria on dones professionals expliquen la seua feina han demostrat augmentar l'interès i la confiança de les estudiants.

  • Canvi d'entorn: Modificar la decoració i l'ambient de les aules d'informàtica per a evitar estereotips "geek" (pòsters de ciència-ficció, desordre) fa que les xiques se senten més benvingudes i augmenta el seu interès per matricular-se.

  • Enfocament social de la tecnologia: Presentar les carreres STEM no com a fins tècnics en si mateixos, sinó com a eines per resoldre problemes socials o ajudar persones (metes comunals), atrau més l'interès femení.

• Alfabetització Algorítmica Crítica: 

  • S'ha d'ensenyar als adolescents a qüestionar per què veuen el que veuen a les xarxes. Entendre que els algoritmes no són neutres i que poden estar tancant-los en "bombolles" d'estereotips és el primer pas per resistir la seua influència en la construcció de la identitat.

• Polítiques Públiques i Disseny:

  • Promoure la presència de dones en equips de disseny d'IA i videojocs per evitar que els productes digitals reprodueixin biaixos des de la seua concepció.

  • Implementar auditories algorítmiques per garantir que les ofertes de feina i oportunitats educatives en línia es mostren de manera equitativa i no reprodueixen el sostre de vidre.