És el marc base de tot.
Llibertat d’expressió. Dret a opinar, crear i criticar, però amb límits.
Dret a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge. No es pot difamar, exposar dades personals ni imatges d’altres sense consentiment.
Discurs d’odi. Límit penal quan hi ha atac a col·lectius protegits (gènere, orientació, llengua, origen, etc.).
👉 Important per saber què pots dir i què pots exigir que no et diguen.
Clau si tens comunitat o interactues amb persones.
Què són dades personals (noms, imatges, veus, captures).
Consentiment per compartir contingut d’altres.
Tractament de missatges privats, correus, formularis.
Drets d’accés, rectificació i supressió.
👉 Especialment rellevant si treballes amb menors o missatges directes.
Per evitar problemes habituals.
Ús de música, imatges, vídeos o textos d’altres.
Diferència entre ús legítim, cita i infracció.
Contingut propi vs contingut reutilitzat.
Llicències (Creative Commons).
👉 També per defensar que no et roben el contingut.
El marc que regula les xarxes.
Condicions d’ús de cada plataforma (Instagram, TikTok, YouTube…).
Llei de Serveis Digitals (DSA). Drets davant l’assetjament, denúncies i moderació.
Responsabilitats de la plataforma vs usuàries.
👉 Serveix per saber què pots reclamar i què no fan perquè no volen.
Fonamental des d’una perspectiva feminista.
Delictes d’assetjament, amenaces i coaccions.
Violència sexual digital (comentaris, missatges, imatges).
Violència simbòlica i reiterada.
Quan denunciar i per quina via (plataforma, policia, jutjat).
👉 No tot és delicte, però tot deixa rastre.
Encara que siguen col·laboracions esporàdiques.
Obligació d’indicar contingut publicitari.
Diferència entre regal, col·laboració i anunci.
Protecció de persones consumidores.
Responsabilitat sobre el que recomanes.
👉 Important per evitar sancions i pèrdua de credibilitat.
Encara que no siga l’objectiu principal.
Quan una activitat deixa de ser “afició”.
Ingressos puntuals vs activitat econòmica.
Declaració d’ingressos.
Plataformes com a intermediàries.
👉 Moltes creadores fallen ací per desconeixement.
Bloc diferencial i sovint ignorat.
Dret a usar el valencià en espais digitals.
Discriminació lingüística com a violència simbòlica.
Marc de protecció (administracions, educació, consum).
Valencianofòbia com a pràctica denunciable en certs contextos.
👉 No és només identitat: també és dret.
No és normativa, però és clau.
Captura de proves.
Registre de continguts.
Guardar comunicacions.
Saber quan demanar ajuda jurídica.
👉 Sense proves, no hi ha defensa.
Aquest protocol parteix d’una idea clau: no tota situació problemàtica en una comunitat digital és assetjament, però totes mereixen una lectura conscient i una resposta adequada. Confondre-ho tot amb assetjament porta sovint a dues dinàmiques igualment nocives: el bloqueig automàtic o el silenci forçat. Cap de les dues construeix comunitats sanes ni sostenibles.
Abans d’intervenir, és fonamental identificar què està passant realment. El protocol diferencia tres nivells:
a) Conflicte
Desacord d’opinions, to tens, ironia o crítica directa.
No hi ha intenció clara de fer mal ni de dominar.
Pot ser puntual i reversible.
Clau: el conflicte no és negatiu per si mateix. Pot ser una oportunitat de debat si es gestiona bé.
Comentaris “límit”, paternalistes, cosificadors o deslegitimadors.
Bromes reiterades, insinuacions, correccions no demanades.
No sempre són conscients, però tenen impacte.
Clau: la microviolència desgasta, acumula tensió i pot escalar si no s’assenyala.
Conducta reiterada, hostil o intimidatòria.
Pot incloure insults, amenaces, sexualització, persecució o atacs coordinats.
Té un impacte clar en el benestar i la seguretat.
Clau: ací la prioritat és la protecció, no el diàleg.
No totes les situacions requereixen resposta immediata ni pública.
El comentari traspassa un límit clar (gènere, cos, llengua, identitat).
El conflicte s’està escalant.
Altres membres poden sentir-se legitimats a imitar la conducta.
La persona afectada ho demana o mostra malestar.
Es tracta d’un desacord puntual sense mala fe.
El missatge no genera continuïtat ni eco.
Respondre amplificaria un missatge marginal.
Principi clau: no respondre no és rendir-se; és una decisió estratègica.
La responsabilitat no ha de recaure sempre en la persona afectada.
Decideix fins on vol implicar-se.
Té dret a no explicar-se, no educar i no justificar-se.
Pot delegar o ajornar la resposta.
Actua com a filtre i suport.
Aplica criteris previs, no decisions improvisades.
Protegeix la creadora del desgast continu.
Pot intervenir com a aliada, no com a fiscal.
Assenyala conductes problemàtiques sense atacar.
Reforça les normes col·lectives.
Objectiu: desplaçar la càrrega de la defensa del “jo” al “nosaltres”.
4. Estratègies de desescalada (sense culpabilitzar la víctima)
Quan la situació ho permet, la desescalada és preferible a l’enfrontament.
Marcar el límit, no la intenció:
“Aquest comentari no és adequat ací”.
Redirigir el focus al contingut, no a la persona.
Utilitzar missatges breus i neutres.
Tallar la conversa quan deixa de ser útil.
Justificar per què molesta.
Entrar en debats interminables.
Exigir calma o comprensió a qui ha rebut l’atac.
Convertir la resposta en una lliçó moral.
Principi clau: desescalar no és dialogar a qualsevol preu.
El protocol proposa una gradació clara:
No resposta conscient.
Avís privat o públic breu.
Eliminació del comentari.
Silenciament temporal.
Bloqueig.
Denúncia a la plataforma.
Cada pas ha de ser proporcionat, coherent i explicable dins del codi de conducta.
Evita la cultura del bloqueig automàtic com a única eina.
Redueix l’esgotament emocional de les creadores.
Dona criteris clars a moderadores i comunitats.
Normalitza el conflicte sense normalitzar la violència.
Construeix espais digitals més madurs, feministes i sostenibles.
Aquest protocol no busca comunitats “perfectes”, sinó comunitats capaces de gestionar el desacord sense reproduir desigualtats ni violències.
2. Protocol de càrrega emocional i cures digitals
Les comunitats feministes sovint assumeixen més treball emocional del que poden sostenir.
Incloure:
Drets de la moderadora a no respondre.
Límits de disponibilitat emocional.
Torn rotatiu de cures (si hi ha equip).
Senyals de burn-out digital.
És clau per a joves creadores que confonen compromís amb esgotament.
3. Guia de drets digitals explicats en llenguatge planer
No un text legal dur, sinó:
Què és denunciable i què no.
Quan convé denunciar i quan no.
Què poden fer realment les plataformes.
Expectatives realistes.
Especialment important per a menors d’edat o joves adultes que no tenen cultura jurídica.
4. Protocol específic contra la sexualització i el comentari cosificador
L’assetjament a dones creadores no sempre és insultant. Molt sovint és:
invasió del cos,
comentaris “positius” no demanats,
sexualització constant.
Incloure exemples concrets:
Comentaris que semblen elogis però no ho són.
Per què també són problemàtics.
Com marcar límits sense justificar-se.
Aquest bloc sol generar molt reconeixement en les lectores.
5. Codi de conducta per a la comunitat (no només per a la creadora)
Molt important: desplaçar la responsabilitat.
Incloure:
Què s’espera de qui comenta.
Què s’espera de qui observa.
Com intervenir com a aliada sense paternalismes.
Responsabilitat col·lectiva davant l’odi.
Això reforça la idea de comunitat i no de creadora aïllada.
6. Guia de resposta ràpida (checklist)
Una secció molt pràctica, tipus:
“Si passa això → fes això”
Per exemple:
Comentari masclista → opció A / B / C
Allau de missatges → pausa, captura, denúncia
Atac coordinat → no respondre, documentar, suport extern
Ideal per a moments d’estrès on no es pot llegir una guia llarga.
7. Protocol de llengua i violència simbòlica (valencianofòbia)
Açò és diferencial del teu projecte.
Incloure:
Invisibilització algorítmica percebuda.
Burla lingüística com a forma de violència.
Pressió per canviar de llengua per “créixer”.
Dret a crear en valencià sense justificar-se.
Amb exemples reals i criteris clars d’actuació.
8. Model de declaració pública de límits
Moltes creadores no saben com dir públicament què no accepten.
Incloure:
Textos model per a bio o destacats.
Missatges tipus per marcar normes.
Com fer-ho sense entrar en polèmiques.
Això empodera molt i professionalitza.
9. Guia per a educadors i entitats (ús pedagògic)
Una secció específica per a:
professorat,
dinamitzadors juvenils,
entitats.
Amb:
Com treballar la guia en aula.
Dinàmiques de debat.
Alertes quan una jove creadora està sobreexposada.
10. Annex de bones pràctiques i casos inspiradors
No només problemes.
Incloure:
Exemples de comunitats sanes.
Estratègies que han funcionat.
Pràctiques feministes sostenibles.
Això tanca la guia amb horitzó, no amb por.