Aquest estudi té com a objecte d’anàlisi les comunitats digitals que es formen al voltant de divulgadors i divulgadores científiques en xarxes socials, amb especial atenció als comentaris i interaccions que generen les seues publicacions. S’estudia la comunitat no com un simple conjunt de seguidors, sinó com un espai relacional on es construeixen, es validen o es qüestionen autoritats, sabers, identitats i rols socials.
La tria de la divulgació científica com a àmbit específic no és casual. Es tracta d’un camp on les vocacions i la visibilitat continuen estant fortament desequilibrades en termes de gènere, i on persisteixen imaginaris socials que associen el coneixement científic, l’autoritat epistemològica i la credibilitat amb models masculins. Aquest desequilibri converteix la divulgació científica en un espai privilegiat per observar com operen els mecanismes de la socialització digital de gènere de manera especialment clara i explícita.
L’interès social, educatiu i comunicatiu de l’estudi rau en el fet que les xarxes socials s’han convertit en un canal central de transmissió del coneixement científic, especialment entre públic jove. Les dinàmiques de participació, reconeixement o deslegitimació que es produeixen en aquests entorns no són neutres, sinó que poden reforçar o qüestionar desigualtats estructurals, condicionant tant la recepció del contingut com la continuïtat de les trajectòries divulgatives, especialment en el cas de les dones.
L’estudi es delimita clarament a l’anàlisi de la divulgació científica en entorns digitals i a la interacció comunitària que s’hi produeix, excloent altres formes de comunicació científica institucional o acadèmica fora de les xarxes socials. L’atenció se centra en els comentaris, respostes i dinàmiques discursives que emergeixen al voltant de les publicacions, entenent-les com a indicadors rellevants dels processos de validació social del coneixement.
La perspectiva de gènere s’incorpora com a eix analític transversal de tot l’estudi, no com un element accessori. La hipòtesi de partida és que molts dels fenòmens abordats en el projecte de gènere digital —com la deslegitimació simbòlica, el mansplaining, la sexualització, la diferent exigència emocional o la responsabilitat comunitària desigual— es manifesten de manera especialment visible en les comunitats digitals vinculades a la divulgació científica. Analitzar aquests espais permet, per tant, identificar patrons de gènere amb un alt valor explicatiu i transferible a altres àmbits de la comunicació digital.
L’estudi s’emmarca en un conjunt de corrents teòriques que permeten analitzar les interaccions digitals no com a fenòmens espontanis o merament individuals, sinó com a processos socials estructurats, travessats per relacions de poder, normes implícites i desigualtats de gènere.
En primer lloc, el concepte de socialització digital de gènere parteix de la idea que les xarxes socials actuen com a espais d’aprenentatge informal on s’interioritzen rols, expectatives i límits associats al gènere. A diferència dels processos de socialització tradicionals, aquests aprenentatges es produeixen de manera contínua, pública i sovint no mediada, a través de comentaris, reaccions, silencis o algoritmes. La socialització digital no sols influeix en com les dones es mostren en línia, sinó també en com són observades, jutjades i legitimades.
Pel que fa a la comunicació científica en xarxes socials, la literatura assenyala que aquestes plataformes han democratitzat l’accés al coneixement, però també han introduït noves formes de jerarquització simbòlica. La divulgació científica digital combina coneixement expert amb lògiques pròpies de la comunicació social: immediatesa, visibilitat, emocionalitat i interacció constant. En aquest context, la credibilitat ja no depén exclusivament del contingut, sinó també del to, la imatge, la veu i la capacitat de gestionar la comunitat, factors que poden operar de manera desigual segons el gènere.
El concepte de comunitats digitals i participació permet entendre els espais de comentaris com a microesferes públiques on es negocien significats, autoritats i normes de comportament. Aquestes comunitats no són neutrals: poden actuar com a espais de suport i aprenentatge col·lectiu, però també com a mecanismes de control social, sanció simbòlica o exclusió. L’anàlisi de la participació comunitària resulta clau per identificar qui legitima, qui qüestiona i qui assumeix la defensa o la crítica dins d’aquests espais.
Un altre eix central del marc teòric és el de la violència simbòlica i les microviolències digitals. Inspirat en aportacions de la sociologia crítica i els estudis feministes, aquest enfocament permet identificar formes de violència no explícita que operen a través del llenguatge, el to o la reiteració de pràctiques aparentment “normals”. Comentaris paternalistes, correccions no demanades, qüestionaments reiterats de l’autoritat o referències a l’aspecte físic constitueixen microviolències que, acumulades, erosionen la legitimitat discursiva de les divulgadores científiques.
Finalment, l’estudi s’inscriu en la recerca sobre les diferències de gènere en la recepció i validació del coneixement. Diversos estudis han mostrat que el coneixement produït o comunicat per dones és sotmés a un major escrutini, a una exigència de coherència superior i a una validació més condicionada que el produït per homes. En l’àmbit digital, aquestes diferències es fan especialment visibles a través dels comentaris, on s’articulen mecanismes de deslegitimació, dubte o qüestionament que no afecten de la mateixa manera els divulgadors homes.
Aquest estudi es guia per un conjunt de preguntes de recerca clarament definides i per hipòtesis inicials formulades des d’una perspectiva de gènere, amb la finalitat d’orientar l’anàlisi, garantir la coherència metodològica i evitar lectures impressionistes o arbitràries dels resultats.
Preguntes de recerca principals
Existeixen diferències significatives en el to dels comentaris (respectuós, agressiu, paternalista, irònic) que reben els divulgadors i les divulgadores científiques en xarxes socials?
Hi ha diferències en el contingut i la intencionalitat dels comentaris segons el gènere de la persona divulgadora, especialment en relació amb el reconeixement del coneixement, la crítica i la correcció?
Com es construeix la legitimitat discursiva de divulgadors i divulgadores científiques a través de la interacció comunitària en els espais de comentaris?
Aquestes preguntes permeten analitzar si la recepció del contingut científic està mediada per factors de gènere més enllà del contingut estrictament divulgatiu.
Preguntes de recerca secundàries
En quina mesura els comentaris dirigits a divulgadores científiques qüestionen la seua autoritat o competència amb més freqüència que els dirigits a divulgadors homes?
Es detecta una presència diferencial de comentaris sexualitzats o centrats en l’aspecte físic en funció del gènere?
Quin paper juga el mansplaining o les correccions no sol·licitades en la interacció amb divulgadores científiques?
Com respon la comunitat davant comentaris problemàtics: hi ha suport, silenci o complicitat, i varia aquest comportament segons el gènere de la persona divulgadora?
Existeixen diferències en la implicació del mateix divulgador o divulgadora en la gestió dels comentaris i la moderació del conflicte?
Aquestes preguntes secundàries permeten aprofundir en les dinàmiques internes de les comunitats digitals i en els mecanismes subtils de desigualtat.
Hipòtesis inicials amb perspectiva de gènere
A partir del marc teòric i del context del projecte de gènere digital, l’estudi parteix de les hipòtesis següents:
H1. Les divulgadores científiques reben una major proporció de comentaris que qüestionen explícitament o implícitament la seua autoritat i competència en comparació amb els divulgadors homes.
H2. Els comentaris dirigits a dones presenten amb més freqüència un to paternalista, correctiu o condescendent, encara que no siga obertament agressiu.
H3. La sexualització i les referències a l’aspecte físic apareixen de manera significativa en els comentaris a divulgadores científiques, mentre que són residuals o inexistents en el cas dels divulgadors homes.
H4. Les comunitats digitals mostren una resposta menys activa o més ambigua davant comentaris problemàtics dirigits a dones, desplaçant sovint la responsabilitat de la gestió del conflicte a la mateixa divulgadora.
H5. Aquest conjunt de dinàmiques contribueix a una major càrrega emocional i a possibles processos d’autocensura o esgotament en les divulgadores científiques.
L’estudi adopta un disseny qualitatiu-comparatiu, complementat amb suport quantitatiu descriptiu, amb l’objectiu d’analitzar en profunditat les diferències de gènere en les dinàmiques de participació i recepció que es produeixen en les comunitats digitals al voltant de la divulgació científica. Aquest enfocament permet combinar la riquesa interpretativa del discurs amb indicadors quantitatius bàsics que faciliten la comparació sistemàtica entre perfils masculins i femenins.
El nucli de l’anàlisi és qualitatiu i se centra en l’estudi detallat dels comentaris i interaccions generats en publicacions seleccionades, atenent al to, el contingut, la intencionalitat i el tipus de relació que s’estableix amb la persona divulgadora. El suport quantitatiu es concreta en el recompte i la distribució de categories analítiques (per exemple, presència de comentaris de deslegitimació, sexualització o suport), amb una funció descriptiva i orientadora, no inferencial. Aquest ús del quantitatiu permet detectar patrons recurrents sense perdre la complexitat del context discursiu.
L’estudi es desenvolupa des d’un enfocament feminista i crític, que parteix del reconeixement que les interaccions digitals no són neutres ni simètriques. Aquest enfocament implica analitzar els comentaris no només pel seu contingut explícit, sinó també pel seu impacte simbòlic, les relacions de poder que activen i les expectatives de gènere que reprodueixen. Així mateix, s’evita una lectura individualitzant o psicologitzant dels comportaments, situant-los en un marc estructural de desigualtats i normes socials interioritzades.
El disseny metodològic incorpora també una posició reflexiva de l’equip investigador, que reconeix el seu posicionament i evita presentar l’anàlisi com a neutral o asèptica. La perspectiva crítica permet fer visibles pràctiques normalitzades —com el mansplaining o la correcció constant— que sovint queden fora de les anàlisis tradicionals per no ser obertament agressives.
Pel que fa a les limitacions assumides de l’estudi, aquestes s’expliciten de manera clara. En primer lloc, l’anàlisi es limita a un nombre concret de plataformes digitals, seleccionades per la seua rellevància en la divulgació científica, la qual cosa exclou altres espais digitals potencialment significatius. En segon lloc, el període temporal d’observació és acotat, fet que no permet analitzar l’evolució a llarg termini de les comunitats. En tercer lloc, la mostra de perfils respon a criteris de comparabilitat i no té vocació de representativitat estadística, sinó d’exemplaritat analítica.
La selecció de la mostra es realitza amb l’objectiu de garantir la comparabilitat analítica entre perfils, tot assumint les limitacions estructurals pròpies de l’àmbit de la divulgació científica en xarxes socials, on les trajectòries, els volums de seguiment i la visibilitat presenten desequilibris significatius.
En primer lloc, pel que fa a l’àmbit científic, no s’estableix una delimitació temàtica estricta. Aquesta decisió respon al fet que el camp de la divulgació científica digital presenta una oferta limitada i desigual segons disciplines, i que restringir excessivament l’àmbit podria reduir la mostra fins a fer-la inviable. Es parteix del criteri que l’objecte d’anàlisi no és el contingut científic específic, sinó la recepció comunitària del coneixement en funció del gènere de la persona divulgadora.
Quant al volum de seguiment, s’assumeix que no existeixen perfils perfectament equiparables en termes de nombre de seguidores o abast. Per aquest motiu, es seleccionen perfils amb volums diversos però raonablement comparables, evitant tant els perfils extremadament minoritaris com els casos d’hipervisibilitat excepcional. Aquest criteri permet analitzar dinàmiques comunitàries reals sense forçar una simetria artificial.
Les plataformes utilitzades per a l’estudi són YouTube, Instagram i TikTok, per ser les principals xarxes socials on actualment es desenvolupa la divulgació científica audiovisual i on es produeix una interacció significativa a través de comentaris. Aquesta tria permet observar diferències de format i participació sense dispersar l’anàlisi en plataformes amb dinàmiques molt diferents.
Pel que fa a la llengua de comunicació, tots els perfils seleccionats divulguen principalment en castellà. Aquesta decisió permet controlar la variable lingüística i evitar que possibles efectes associats a la llengua interfereixin en l’anàlisi de les dinàmiques de gènere, centrant l’estudi en la comparació entre divulgadors i divulgadores.
El nombre de perfils analitzats és de deu en total, cinc divulgadores científiques i cinc divulgadors científics. Aquesta proporció permet una comparació directa amb perspectiva de gènere, mantenint una mostra manejable per a una anàlisi qualitativa detallada i coherent amb els recursos i el temps disponibles.
Finalment, el període temporal de les publicacions analitzades es limita a les deu últimes publicacions de cada perfil en la plataforma corresponent. Aquest criteri garanteix l’anàlisi de contingut recent, reflectint dinàmiques comunitàries actuals i evitant biaixos derivats de canvis antics en l’estratègia comunicativa o en el context social de les plataformes.
La recollida de dades s’ha dissenyat amb l’objectiu de garantir la traçabilitat del procés, la replicabilitat de l’estudi i la màxima fidelitat a les dinàmiques reals de participació de les comunitats digitals analitzades.
Pel que fa al tipus de publicacions analitzades, l’estudi se centra exclusivament en continguts audiovisuals i visuals, concretament vídeos i fotografies, per ser els formats predominants en la divulgació científica a YouTube, Instagram i TikTok. Aquesta decisió permet analitzar interaccions generades al voltant de continguts amb una forta presència de la imatge i la veu, factors especialment rellevants en l’anàlisi de les dinàmiques de gènere.
El nombre de comentaris recollits per publicació no s’ha fixat prèviament, ja que cada publicació presenta un volum diferent d’interaccions en funció del perfil, la plataforma i el moment de publicació. Aquesta variabilitat s’assumeix com a part inherent del fenomen estudiat i no com una distorsió metodològica. L’anàlisi posterior té en compte aquestes diferències mitjançant una lectura contextualitzada i comparativa dels resultats.
Quant als criteris d’inclusió i exclusió, s’han inclòs tots els comentaris disponibles en cada publicació seleccionada, sense cap tipus de filtratge previ. Això inclou comentaris textuals complets, respostes breus, interjeccions, així com l’ús exclusiu d’emoticones. Aquesta decisió respon a la voluntat de captar l’ampli espectre d’expressions comunicatives presents en les comunitats digitals, entenent que fins i tot les emoticones poden transmetre suport, burla, sexualització o menyspreu de manera implícita.
El procediment de recollida de dades s’ha realitzat de manera automatitzada mitjançant l’eina ExportComments, que permet exportar de forma sistemàtica els comentaris associats a publicacions específiques. Aquesta eina garanteix la conservació del text original, l’ordre cronològic i la vinculació de cada comentari amb la publicació corresponent, facilitant així el posterior procés d’anàlisi.
Aquest apartat constitueix el nucli analític de l’estudi, ja que permet convertir el conjunt heterogeni de comentaris recollits en dades interpretables i comparables des d’una perspectiva de gènere. El sistema de categories s’ha dissenyat de manera inductiva i deductiva, combinant aportacions del marc teòric amb l’observació directa del material empíric, i permet codificar tant continguts explícits com formes subtils de comunicació simbòlica.
Les categories no són excloents: un mateix comentari pot ser codificat en més d’una categoria si així ho requereix el seu contingut.
1. Validació del coneixement
Inclou comentaris que reconeixen explícitament o implícitament la competència, l’autoritat o el valor del contingut divulgatiu.
Subcategories:
Reconeixement expert (“saps del que parles”, “explicació molt clara”)
Aprovació sense qüestionament
Reforç positiu del contingut científic
Exemples:
“Molt bona explicació, així s’entén perfectament.”
“Gràcies per divulgar-ho tan bé.”
2. Deslegitimació
Recull comentaris que qüestionen la competència, el rigor o la legitimitat de la persona divulgadora, de manera directa o indirecta.
Subcategories:
Qüestionament de l’autoritat
Dubte sistemàtic sense base argumental
Ironia o menyspreu intel·lectual
Exemples:
“Això no és exactament així…”
“No crec que sigues la persona adequada per explicar-ho.”
3. To emocional del comentari
Analitza l’actitud emocional expressada en el comentari, independentment del seu contingut científic.
Subcategories:
Suportiu (empatia, ànim, reforç)
Agressiu (insults, menyspreu, hostilitat)
Paternalista (condescendència, tracte infantilitzador)
Exemples:
Suportiu: “Ànims, segueix així.”
Agressiu: “No tens ni idea.”
Paternalista: “Ho expliques bé per a algú que no és del tema.”
4. Sexualització i comentaris sobre el cos
Inclou comentaris que focalitzen en el cos, l’aspecte físic o la sexualització de la persona divulgadora, encara que siguen aparentment positius.
Subcategories:
Sexualització explícita
Comentaris cosificadors
Elogis no sol·licitats sobre el físic
Exemples:
“Ets molt guapa.”
“Amb eixa veu és impossible no mirar el vídeo.”
5. Correccions no demanades (mansplaining)
Recull comentaris que expliquen, corregeixen o amplien informació de manera no sol·licitada, sovint assumint superioritat intel·lectual.
Subcategories:
Correcció tècnica no requerida
Explicació redundant
Assumpció d’ignorància prèvia
Exemples:
“Deixa’m explicar-ho millor.”
“En realitat, això funciona així…” (sense error previ)
6. Referències a la veu, aparença o actitud
Inclou comentaris que valoren o critiquen elements no relacionats amb el contingut científic.
Subcategories:
Valoració de la veu
Crítiques a l’actitud (massa seriosa, massa emocional)
Comentaris sobre gestualitat o expressivitat
Exemples:
“Parles massa suau.”
“Sembles molt nerviosa explicant-ho.”
L’anàlisi comparativa constitueix el nucli analític de l’estudi, ja que permet identificar patrons diferencials en la recepció del contingut científic segons el gènere de la persona divulgadora, combinant indicadors quantitatius bàsics amb una lectura qualitativa del discurs i de les dinàmiques comunitàries.
En primer lloc, es realitza una anàlisi de les diferències quantitatives bàsiques, basada en la freqüència d’aparició de les categories definides en el sistema d’anàlisi. Es comptabilitza la presència relativa de comentaris de validació, deslegitimació, sexualització, correccions no demanades i to emocional, diferenciant entre perfils masculins i femenins. Aquest recompte no té una finalitat estadística inferencial, sinó descriptiva, i serveix per detectar tendències recurrents i desequilibris sistemàtics en el tipus de comentaris que reben divulgadors i divulgadores.
A continuació, s’aborda l’anàlisi de les diferències qualitatives en el discurs, centrada en el contingut i la forma dels comentaris. Aquesta anàlisi permet observar no només quants comentaris responen a una categoria determinada, sinó com s’expressen aquestes pràctiques discursives. Es posa especial atenció al llenguatge utilitzat, a les estratègies de deslegitimació implícita, a la presència de condescendència o ironia, i a la manera com es construeix o es qüestiona l’autoritat científica en funció del gènere.
Un tercer nivell d’anàlisi se centra en les dinàmiques comunitàries, entenent els espais de comentaris com a ecosistemes relacionals. Es pregunta de manera sistemàtica: qui defensa la persona divulgadora davant un atac o una crítica? Qui ataca o qüestiona? Qui legitima el contingut aportant suport o reforç positiu? Aquesta lectura permet identificar si la comunitat actua com a espai de protecció col·lectiva o, per contra, reforça dinàmiques de deslegitimació, i si aquests comportaments varien segons es tracte de comunitats al voltant de divulgadors homes o dones.
La comparació directa entre comunitats masculines i femenines es realitza posant en relació tots aquests elements. S’analitza si les comunitats associades a divulgadores assumeixen una major càrrega de conflicte, si la defensa recau més sovint en la mateixa creadora, o si existeix una major normalització de comentaris problemàtics. De manera paral·lela, s’observa si les comunitats associades a divulgadors homes mostren patrons diferents de legitimitat, menor qüestionament de l’autoritat o una distribució diferent dels rols de defensa i crítica.
L’anàlisi del rol de la comunitat i de les pràctiques de moderació permet desplaçar el focus del comportament individual cap a les dinàmiques col·lectives que configuren els espais de participació digital. Aquest enfocament parteix de la premissa que les interaccions problemàtiques no poden entendre’s únicament com a accions aïllades, sinó com a resultats d’un ecosistema comunicatiu amb normes explícites o implícites.
En primer lloc, s’analitza el paper de la comunitat en la protecció o exposició de la persona divulgadora. S'observa si la comunitat intervé activament davant comentaris agressius, deslegitimadors o sexualitzats, o si, per contra, manté una actitud passiva que pot contribuir a la normalització d’aquestes pràctiques. Es tenen en compte tant les respostes directes de defensa com els gestos simbòlics de suport, així com els silencis col·lectius que poden funcionar com a formes d’aval implícit.
En segon lloc, s’estudien les respostes del divulgador o divulgadora davant els comentaris rebuts. L’anàlisi considera si la persona creadora respon, ignora, desescalfa el conflicte o assumeix la tasca de moderació de manera reiterada. Aquesta dimensió permet observar possibles diferències de gènere en la gestió emocional i comunicativa del conflicte, així com en la càrrega de treball invisible associada a la cura de la comunitat.
La presència o absència de normes comunitàries constitueix un altre element clau. Es valora si els perfils analitzats fan explícits criteris de convivència, codis de conducta o límits clars respecte als comentaris, i com aquestes normes són percebudes i respectades per la comunitat. L’absència de normes no es considera neutral, ja que pot afavorir interpretacions lliures que deriven en pràctiques desiguals o excloents.
Finalment, s’analitza l’impacte de la moderació en el to general dels comentaris. Es compara si l’existència d’intervencions moderadores, ja siguen exercides pel mateix divulgador o per la comunitat, contribueix a reduir la conflictivitat, la deslegitimació o la sexualització, o si, per contra, genera reaccions adverses. Aquesta anàlisi permet entendre fins a quin punt la moderació pot actuar com a eina preventiva i transformadora, i no només com a resposta reactiva davant l’assetjament.
L’anàlisi de les dinàmiques de recepció i participació en les comunitats digitals permet connectar els resultats empírics de l’estudi amb el seu impacte real sobre la divulgació científica femenina, tant en termes de continuïtat com de qualitat i diversitat de les veus presents en l’espai públic digital.
En primer lloc, s’observen conseqüències directes sobre la participació de les divulgadores científiques. La presència reiterada de comentaris de deslegitimació, correccions no demanades o sexualització pot actuar com un factor dissuasiu que condiciona la freqüència de publicació, la interacció amb la comunitat o la disposició a abordar determinats temes. Aquestes dinàmiques no afecten únicament l’experiència individual, sinó que poden reduir la visibilitat i la continuïtat de trajectòries divulgatives femenines en l’entorn digital.
Un segon impacte rellevant és l’aparició de processos d’autocensura, esgotament emocional i canvi de formats. L’estudi permet identificar com algunes divulgadores adapten el seu estil comunicatiu, eviten continguts potencialment polèmics, redueixen l’exposició personal o opten per formats menys interactius per minimitzar la conflictivitat. Aquestes estratègies, encara que poden funcionar com a mecanismes de protecció, impliquen sovint una renúncia parcial a la vocació expressiva i a la diversitat de registres comunicatius.
A més, es detecten diferències percebudes en la legitimitat científica atribuïda a divulgadores i divulgadors. Els patrons de comentaris analitzats mostren que les dones són sotmeses amb més freqüència a proves implícites de competència, exigències de rigor reforçades o qüestionaments reiterats, mentre que els homes tendeixen a rebre una validació més directa i menys condicionada. Aquesta desigualtat simbòlica pot reforçar la idea que l’autoritat científica femenina és provisional o discutible, amb efectes a mitjà i llarg termini sobre l’autoimatge professional i la percepció pública del seu treball.
Aquest estudi s’ha desenvolupat sota criteris ètics estrictes amb l’objectiu de garantir un tractament responsable de les dades, la protecció de les persones implicades i la coherència amb els valors feministes i educatius que orienten el projecte. Les consideracions ètiques no s’entenen com un requisit formal, sinó com un element estructural del disseny i l’execució de l’estudi.
En primer lloc, s’ha aplicat un criteri d’anonimització dels comentaris analitzats. Tot i que les dades procedeixen d’espais públics, no s’inclou cap informació que permeta identificar directament les persones usuàries que han emès els comentaris. Quan s’utilitzen exemples il·lustratius, aquests es presenten de manera descontextualitzada i, si cal, lleugerament adaptada per evitar la traçabilitat inversa, preservant sempre el sentit analític del contingut.
El tractament respectuós de dades públiques ha estat un altre principi fonamental. L’estudi parteix del reconeixement que el fet que un contingut siga públic no implica carta blanca per a la seua exposició o explotació acrítica. Per aquest motiu, les dades s’han utilitzat exclusivament amb finalitats d’anàlisi social i educativa, evitant qualsevol ús sensacionalista o estigmatitzador, tant dels comentaris problemàtics com de les respostes comunitàries.
Un tercer criteri clau és la no revictimització de les divulgadores científiques analitzades. L’estudi evita reproduir de manera reiterada comentaris agressius o sexualitzats, així com assenyalar perfils concrets de manera que puga reforçar l’exposició o el malestar. L’objectiu no és amplificar la violència simbòlica, sinó analitzar-la críticament per comprendre els mecanismes que la fan possible i persistent.
Finalment, l’estudi assumeix un posicionament explícit i reflexiu. No es presenta com una anàlisi neutral o desideologitzada, sinó com una recerca situada, amb una perspectiva de gènere clara i assumida. Aquest posicionament es fa explícit per evitar falses pretensions d’objectivitat i per garantir la transparència interpretativa dels resultats.
Resultats principals.
Confirmació o revisió d’hipòtesis.
Patrons detectats.
Diferències clares i matisades.
Funció: síntesi clara, no moralitzant.
Per a divulgadores científiques.
Per a comunitats digitals.
Per a plataformes.
Per a educació científica i mediàtica.
Funció: traslladar l’estudi a acció.
Què no s’ha pogut estudiar.
Què caldria aprofundir.
Possibilitats de replicació.
Funció: honestedat metodològica.