En la darrera dècada, el fenomen de "influencer” ha esdevingut un eix central en les estratègies de màrqueting digital i en la configuració de normes socials i culturals a les xarxes. Segons dades recents, el mercat global de màrqueting d’influencers assolirà xifres de dos dígits en milers de milions de dòlars l’any 2025, amb un centenar de milers d’empreses i creadors implicats en col·laboracions patrocinades
Alhora, aquestes plataformes actuen com a espais on es construeix i negocia la identitat de gènere des de les primeres etapes de la vida, tal com apunten estudis que evidencien l’impacte de les xarxes en l’exploració i expressió de la diversitat de gènere durant l’adolescència
Malgrat la predominança estadística de dones com a productores de contingut monetitzat (un 77 %) existeixen discrepàncies sistemàtiques en termes de visibilitat, remuneració i seguretat digital, justificant la necessitat d’un anàlisi rigorosa que abaste tant la dimensió simbòlica (identitat i representació) com l’econòmica i tecnològica (monetització i algoritmes).
Objectiu general: Analitzar com el gènere modela la identitat digital, les pràctiques de consum i producció de contingut, i les oportunitats econòmiques i de seguretat en el marc del fenomen “influencer”.
Objectius específics:
Caracteritzar el procés de construcció de la identitat de gènere en plataformes socials des de la infància fins a l’edat adulta.
Quantificar les diferències per gènere en els models de monetització (brand deals, subscripcions, micromecenatge).
Avaluar l’impacte dels algoritmes de recomanació en la visibilitat de creadors/es segons el gènere.
Identificar riscos associats al “hate digital” i deepfakes amb perspectiva de gènere.
Proposar bones pràctiques en gestió de comunitats i polítiques reguladores per a la igualtat de gènere digital.
Preguntes de recerca:
Com influïxen les plataformes socials en la construcció de la identitat de gènere des de la infància?
Quines bretxes de remuneració persisteixen entre creadors i creadores d’influencer marketing?
En quina mesura els sistemes algorítmics amplifiquen o redueixen la visibilitat segons el gènere?
Quins són els efectes diferencials del “hate digital” i els deepfakes en dones i homes influencers?
Hipòtesis:
Les xiques experimenten una major pressió estètica i majores restriccions en l’expressió de gènere en format vídeo i imatge que els xics
Les dones influencers reben, de mitjana, un 30 % menys d’ingressos per publicació patrocinada que els homes, fins i tot controlant l’abast i la temàtica del contingut.
Els algoritmes de recomanació tendeixen a promoure continguts masculins en àmbits temàtics professionals, mentre que releguen els femenins a categories d’entreteniment i lifestyle.
Les dones són víctimes de “hate digital” i deepfakes no consensuats amb una freqüència estadísticament superior a la dels homes, amb impactes psicològics mesurables.
Aquest marc introductori establirà la base per al desenvolupament metodològic i l’anàlisi empírica de les següents seccions.
2.1. Construcció digital de la identitat de gènere des de la infància
La identitat de gènere no és un atribut innat i immutable, sinó un procés en constant construcció social i mediada tecnològicament des dels primers anys de vida. En entorns digitals, aquesta socialització s’articula a través de:
Estereotips digitals en joguines i videojocs: els primers contactes de xiquets i xiquetes amb mons virtuals (apps educatives, videojocs) transmeten rols de gènere molt marcats—per exemple, personatges femenins amb atributs passius versus masculins amb caràcter actiu—que reforcen divisions tradicionals.
Dinàmiques d’autoestima digital: les xarxes socials condicionen de manera diferenciada la percepció de si mateixos; s’ha observat que les nenes reben més feedback valoratiu basat en l’aparença (“likes” per imatges) mentre que els nens obtenen reconeixement per habilitats o coneixements compartits .
Des d’una perspectiva teòrica, cal combinar l’enfocament performatiu de Butler (1990) amb nocions de co-construcció tecnosocial (Turkle, 2011) per analitzar com els discursos i les pràctiques digitals modelen l’autoimatge i la identificación de gènere en edats primerenques.
2.2. Diferències en la generació i consum de contingut digital per gènere
Les motivacions i estratègies comunicatives varien segons el gènere, tant en la producció com en el consum de continguts:
Generació de contingut: les noies tendeixen a crear vídeos i publicacions que aposten per la narrativa personal i l’expressió emocional, mentre que els nois se centren més en videojocs, tecnologia i temes d’“expertise”. Això respon a normes culturals que associen la feminitat amb la sociabilitat i la masculinitat amb la competència.
Consum de comunitats i interacció: les usuàries femenines participen més en grups i fòrums de suport mutu i lifestyle, però les seves aportacions reben sovint més comentaris crítics sobre forma i estètica que no pas sobre contingut, un biaix que afecta la confiança i la participació activa.
Aquestes diferències es poden entendre mitjançant els enfocaments de la teoria de la pràctica (Bourdieu, 1977) i la mirada interseccional (Crenshaw, 1989), que posen de relleu no només el gènere, sinó també l’edat i l’origen sociocultural com a determinants de les estratègies digitals.
2.3. Pressió estètica en el “cos digital”: implicacions per a les creadores
El “cos digital” —imatge facial i corporal projectada en xarxes— esdevé un factor central en la visibilitat i l’èxit econòmic de les influencers, però també un agent de pressió psicològica:
Avatars idealitzats i filtres de bellesa
L’ús creixent de filtres i avatars generats per IA potencia models corporals irreals (roses suaus, proporcions impossibles) que les creadores adopten per augmentar l’atractiu visual, incrementant però l’ansietat i la dissonància entre l’“eu real” i l’“eu digital” .
Autocensura temàtica
Per evitar comentaris negatius, moltes dones creadores modifiquen o retarden la publicació de continguts que no compleixin estàndards estètics dominants, limitant així la seva llibertat creativa i reforçant els estereotips de gènere (“rebel·lió femenina” davant la crítica estètica) .
Impacte psicològic continuat
L’exposició persistent a feedback comparatiu (likes, visualitzacions) condiciona l’autoestima i pot derivar en ansietat, estrès i baixa autoestima, tal com descriuen els protocols de salut mental en adolescents digitals. Propostes de gestió emocional inclouen tècniques de mindfulness i tallers de resiliència per reduir l’efecte negatiu d’aquesta pressió.
En conjunt, aquest bloc teòric subratlla la necessitat de considerar el cos digital com un agent actiu de socialització de gènere, i reclama intervencions socioeducatives que promoguin representacions diverses i saludables del cos en línia.
3.1. Visibilitat amb cos vs. visibilitat sense cos: avatares i imatge gràfica
La majoria de formats tradicionals d’influencer (vídeo, fotografia “selfie”) reprodueixen jerarquies estètiques i de gènere: la visibilitat depèn d’un “cos digital” que respon a estàndards de bellesa sovint irreals. En canvi, els formats “sense cos”, com els avatars gràfics o les imatges icòniques, permeten desconnectar la identitat de la corporalitat, obrint espais per a diversitat i experimentació de gènere. El nostre projecte planteja un anàlisi crític d’aquests formats, examinant com la veu i la imatge gràfica poden subvertir la dependència estètica i afavorir la inclusió de veus menys representades jcom.sissa.it.
Estudis experimentals mostren que l’aparença dels avatars i la percepció de gènere influeixen directament en la credibilitat i el grau de confiança de l’audiència. Per exemple, en comunicació científica, avatars amb major grau de realisme —independentment del sexe assignat— generen més confiança en termes d’expertícia i integritat, contravenint l’“Uncanny Valley” i trencant estereotips de gènere que associaven la competència a trets masculins Frontiers.
D’altra banda, en entorns de realitat virtual com VRChat, la tria d’avatar ofereix un espai segur per experimentar identitats no cisgènere, millorant l’empoderament i el benestar psicosocial dels usuaris . Aquests resultats subratllen la necessitat de promoure la visibilitat “sense cos” com a estratègia per reduir la pressió estètica i augmentar la diversitat de veus en l’àmbit digital.
3.2. Formats emergents: àudio, podcast i veu sintetitzada
Els formats basats en àudio (podcasts, audioguies, veu sintetitzada) ofereixen una via alternativa de presència digital que deslliga la comunicació del cos i l’aparença. Aquesta modalitat redueix significativament l’ansietat estètica en creadores i crea un context on el contingut i la veu són els únics vectors de persuasió. El projecte recomana equips de gravació professionals (micròfons i gravadores d’àudio) per garantir qualitat tècnica i fomentar aquest tipus de formats com a eina de desestigmatització Edison Research.
Una investigació recent que aplica tècniques de machine learning per analitzar característiques lèxiques i paralingüístiques en podcasts evidencia diferències de gènere en el to, ritme i expressivitat dels presentadors, i mostra que tenir en compte aquestes variants millora l’explicació de la variabilitat en l’engagement de l’audiència
Així mateix, les dades d’Edison Research indiquen que la bretxa de gènere en l’oïda de podcasts s’està tancant: actualment només un 9 % separa la presència de dones respecte als homes en l’audiència, cosa que obre oportunitats per a continguts amb veu femenina i no binària que aborden temes de gènere sense la pressió visual tradicional.
En conjunt, aquests formats emergents configuren un espai de visibilitat més equitatiu i menys lligat a estàndards corporals, i poden esdevenir instruments clau per a l’empoderament de noves veus en l’ecosistema influencer.
4.1. Conseqüències educatives del biaix de gènere en entorns digitals
El biaix de gènere incorporat en els hàbits de navegació i consum de continguts audiovisuals podria condicionar les trajectòries acadèmiques de xiquets i xiquetes de diverses maneres:
Selecció de vocacions i àrees d’estudi: Les representacions majoritàriament masculines en àmbits STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) a través de tutorials, jocs i xerrades en línia redueixen la percepció de pertinència de les xiquetes en aquestes disciplines, fet que contribueix a la persistència de la bretxa de gènere en aquestes carreres.
Autoestima digital diferenciada: Durant l’adolescència, la retroalimentació majoritària basada en l’aspecte físic en comptes de l’habilitat o el coneixement impacta negativament l’autoestima de les xiquex fent que aquestes rebutgen participar en fòrums acadèmics en línia o a generar contingut educatiu, en contrast amb els xics, que reben més reforç per contribucions de caràcter informatiu.
Material didàctic i formació: La manca de recursos educatius dissenyats específicament per contrarestar estereotips de gènere —per exemple, guies interactivas que promoguen models femenins en ciències— limita les decisions lliures d’estereotips, tal com proposa el projecte amb la creació de materials socioemocionals i guies curriculars específiques.
Per mitigar aquests efectes, és essencial implementar tallers de sensibilització en escoles, formar el professorat en perspectiva de gènere digital i distribuir recursos oberts que faciliten la presa de decisions educatives lliures d’estereotips des de la primària fins a l’etapa postobligatòria.
El “hate digital” —discurs d’odi, amenaces i reprovacions dirigides específicament a dones influencers— exerceix un efecte dissuasiu sobre la seua exposició pública i, en última instància, sobre les seues oportunitats professionals:
Dissuació de participació: Segons l’Informe sobre Ciberassetjament i Gènere de Save the Children (2023), més del 65 % de les joves creadores han reconsiderat abandonar una plataforma arran d’un episodi de “hate digital” greu, limitant l’evolució de la seua marca personal i la possibilitat de col·laboracions comercials.
Riscos emocionals i de salut mental: L’exposició continuada a comentaris misògins i amenaces genera ansietat, estrès posttraumàtic i depressió en una fracció significativa de víctimes, la qual cosa pot traduir-se en baixes de salut i abandonament prematur de projectes digitals professionals.
Estratègies de resiliència: El projecte proposa tallers formatius en gestió emocional i ferramentes legals —com protocols d’actuació i guies pràctiques de denúncia— per empoderar les creadores i reduir l’impacte negatiu del “hate digital” sobre la seva carrera, a més d’impulsar una responsabilitat col·lectiva de la comunitat per fer front a l’assetjament.
Així, resulta clau establir mecanismes de suport immediat (línies d’ajuda, grups de suport peer-to-peer) i accions de sensibilització massiva per trencar la normalització del discurs d’odi contra dones en entorns digitals i preservar la seva continuïtat professional. ```
5.1. Perspectiva de gènere en la responsabilitat digital col·lectiva
La responsabilitat digital col·lectiva planteja que no només les víctimes han de gestionar l’assetjament i la discriminació en línia, sinó que tota la comunitat —usuaris, plataformes i organitzacions— ha d’assumir-ne la coresponsabilitat. Aquesta perspectiva feminitza la protecció digital mitjançant:
Campanyes de conscienciació i prevenció: Iniciatives que eduquen l’audiència sobre com identificar i rebutjar missatges misògins, evitant la revictimització de les víctimes i potenciant la intervenció activa de testimonis (“bystander intervention”) enfront de l’odi digital.
Mecanismes de suport comunitari digital feminista: Creació d’espais autogestionats i inclusius amb codis explícits de conducta, en què es defineixen protocols de denúncia i defensa mútua que promouen la seguretat emocional i jurídica de les participants.
Cultura de coresponsabilitat: Fomentar la idea que cada membre de la comunitat té una quota de responsabilitat per mantenir entorns digitals saludables, des de l’adhesió a normes de respecte fins a la formació en perspectiva de gènere per part d’administradors i moderadors.
Aquest enfocament impulsa un canvi de paradigma: de culpabilitzar les víctimes a empoderar tota la comunitat perquè intervinga i protegeixca col·lectivament les veus més vulnerables.
La gestió de comunitats digitals amb perspectiva de gènere implica dissenyar estratègies específiques per identificar i contrarestar els biaixos i expectatives diferenciades que afecten creadores i seguidors:
Identificació d’expectatives diferenciades
Proporcionar materials formatius perquè moderators i community managers reconeguen com varia el feedback segons el gènere (per exemple, les dones reben més comentaris sobre aparença) i desenvolupen plans per equilibrar l’atenció entre forma i contingut.
Protocols de prevenció i intervenció contra l’assetjament
Implementar guies que estableixin passos clars per aturar l’odi digital: bloqueig d’usuaris, denúncia a la plataforma i accés a recursos legals i psicològics, donant suport immediat a la víctima.
Gestió emocional i resiliència
Organitzar tallers periòdics de gestió emocional per a membres i moderadores, amb tècniques de mindfulness i entrenament en assertivitat digital, per enfortir la salut mental davant del “hate speech” .
Lideratge digital femení
Promoure i documentar estils de lideratge col·laboratiu i participatiu característics de moltes creadores, destacant-ne les fortaleses (empatia, facilitat de cohesió comunitària) i oferint-los visibilitat com a model de referència per a altres administradors de comunitats.
Avaluació i retroalimentació contínua
Realitzar informes regulars sobre la incidència de comportaments de risc i l’eficàcia de les mesures aplicades, utilitzant dades qualitatives (testimonis, focus groups) i quantitatives (nombre de denúncies, temps de resposta) per ajustar les polítiques de gestió comunitària amb visió de gènere.
Mitjançant aquestes pràctiques, les comunitats digitals no només redueixen l’exposició de dones a situacions de risc, sinó que s’enforteixen com a espais inclusius on cadascú assumeix un paper actiu en la protecció i el respecte mutu.
El principal flux d’ingressos per a influencers prové dels “brand deals” o contingut patrocinat per marques. Segons Statista, la inversió global en màrqueting d’influencers arribarà als 35 090 000 000 US$ el 2024, un augment del 13,9 % respecte l’any anterior, i es preveu que el mercat assoleixca els 22.200 000 000 US$ el 2025 Influencer Marketing HubWSOC TV. Les tarifes oscil·len segons el nombre de seguidors: a Instagram, la regla general és aproximadament 100 US$ per cada 10 000 seguidors, amb micro-influencers (10 000–50 000 seg.) cobrant entre 100–500 US$ per publicació i macro-influencers (100 000–500 000 seg.) arribant a 5 000–10 000 US$ per post Shopify.
Les subscripcions i el micromecenatge (crowdfunding directament dels fans) guanyen pes com a via recurrent d’ingressos. A Patreon, plataforma capdavantera en micromecenatge de creació de continguts, els pagaments mensuals als creadors van sumar prop de 23,78 M US$ al juny de 2024 (lleuger descens respecte els 24,66 M US$ de l’any anterior), i els pagaments anuals al 2023 s’estimen en 4 100 M US$ Influencer Marketing HubBlogging Wizard. Amb més de 279 000 creadors actius, Patreon il·lustra com les subscripcions permeten estabilitzar ingressos més enllà de la variabilitat dels brand deals Backlinko.
Malgrat les xifres globals, la distribució d’aquests ingressos presenta grans bretxes:
Gènere: Diversos estudis diuen que les dones influencers guanyen un 30 % menys per publicació patrocinada que els homes, fins i tot controlant l’abast i el nínxol de contingut ForbesInfluencer Marketing Hub.
Ètnia i to de pell: A la regió del Regne Unit, els influencers negres van cobrar de mitjana un 34 % menys que els blancs el 2024; pels d’origen sud-est asiàtic la disparitat en videotutorials patrocinats arriba fins al 57 % menys respecte els blancs (700 £ vs. 1 638 £ per post) Business InsiderThe Guardian.
Edatisme digital: Segons Forbes, els creadors d’edat més avançada o amb discapacitats també reben compensacions significativament inferiors, un reflex de com el mercat valora més l’audiència jove o “fotogènica” Forbes.
Aquestes disparitats són estructurals i no es redueixen només amb consells d’“apoderament personal” en la negociació ─requerint mesures col·lectives i polítiques de transparència de dades de remuneració per controlar i corregir aquests biaixos.
El gènere i l’edat incideixen també en l’accés a noves modalitats de monetització. Les creadores més joves i amb imatge estèticament “convenient” obtenen més oportunitats de brand deals i col·laboracions, mentre que les que surten dels estàndards visuals (dones grans, diversitat corporal, edat avançada) se solen relegar a categories de subscripció o micromecenatge on la remuneració és més inestable. A més, la manca de representació de perfils diversos a les plataformes reforça la sensació d’exclusió i dificulta el manteniment d’una base de fans suficient per a generar ingressos recurrents Forbes.
Per mitigar aquests efectes, es proposa:
Auditories independents de remuneracions per gènere, edat i origen ètnic.
Pactes de transparència perquè marques i plataformes publiquen els rangs de pagament.
Programes de formació en negociació i econometria digital per a col·lectius subrepresentats.
Aquestes accions poden contribuir a un ecosistema més just, on el valor real de cada creador/a sigui reconegut i remunerat sense discriminacions.
Els sistemes de recomanació de les xarxes socials, basats en aprenentatge automàtic, processen grans volums de dades per predir i impulsar contingut susceptible de generar interacció. No obstant això, aquests models aprenen i amplifiquen estereotips de gènere presents en el seu corpus d’entrenament:
Un estudi sistemàtic (PRISMA) que revisa 18 treballs de 2019–2023 constata que els algoritmes perpetuen estereotips de gènere—reproduint vies narratives estereotipades per a dones i relegant perfilaments professionals femenins a categories de “lifestyle” i “entreteniment” ResearchGate.
Experiments a TikTok mostren un augment quadruplicat de contingut misògic recomanat en només cinc dies, normalitzant missatges de culpa i ràbia envers les dones i fent notar la urgència de controls més estrictes en moderació i disseny algorítmic The Guardian.
Nous mètodes de regularització durant l’entrenament (in-processing fairness) i mètriques “aware” per gènere proposades recentment (arXiv, feb. 2025) ofereixen eines per mesurar i mitigar biaixos a nivell de categoria de contingut, millorant l’equitat sense sacrificar la precisió de les recomanacions arXiv.
Aquestes troballes subratllen la necessitat d’auditories independents de les plataformes i del desenvolupament de polítiques públiques que exigesquen transparència i equitat en els sistemes de recomanació.
La technology deepfake ha facilitat la creació massiva d’imatges sexualment explícites no consensuades, amb víctimes principalment femenines. Les respostes regulatòries més recents són:
Take It Down Act (EUA, 19 maig 2025): criminalitza la difusió de continguts íntims no autoritzats, incloent deepfakes, amb obligació a les plataformes de retirar-los en 48 hores i sancions de fins a tres anys de presó POLITICOEl País.
DEFIANCE Act (presentació bipartidista, EUA): proposa permetre accions civils directes per a víctimes de deepfakes no consentits, ampliant opcions legals a més enllà de les penalitzacions penals durbin.senate.gov.
Cas australià (maig 2025): apareix una xarxa de deepfakes pornogràfics a escoles, amb adolescents creant i venent imatges falsificades de companyes, i es demana endureir les lleis amb penalitats de fins a 15 anys per a materials d’abús sexual infantil theaustralian.com.au.
Malgrat aquests avanços, els informes legals apunten a desafiaments d’aplicació (provar la intencionalitat, localitzar els responsables) i a riscos d’abús de la norma per demandes massa àmplies criminaldefenselawyer.comlegalnews.com.
Els avatars generats per IA emergeixen com a formats “sense cos” que poden deslligar la veu i la presència digital de la imatge real, amb implicacions específiques de gènere:
Un estudi experimental en el context de comunicació científica revela que els avatars més realistes (més enllà del “Uncanny Valley”) són percebuts com a més dignes de confiança en termes d’expertícia i integritat, però que els avatars masculins obtenen puntuacions lleugerament superiors en dimensions de competència jcom.sissa.itResearchGate.
La Proteus effect, demostrada amb avatars sexualitzats en realitat virtual, mostra que les dones exposades a imatges d’avatars idealitzats reporten un augment de la preocupació pel cos i més pensaments d’autoobjectificació, posant en relleu la necessitat de dissenyar representations diverses i saludables Viquipèdia.
Investigacions sobre transicions de gènere d’avatars en entorns com ZEPETO identifiquen efectes positius en la confirmació de la identitat real i en l’empoderament d’usuaris no cisgènere, emfatitzant el potencial de l’espai virtual per a la diversitat i inclusió Frontiers.
En conjunt, aquests resultats suggereixen dissenys d’avatars amb opcions personalitzables de gènere i realisme, guies de bones pràctiques i formació per creadors i desenvolupadors per evitar reforçar estereotips i fomentar comunitats digitals més inclusives.
Unió Europea – Digital Services Act (DSA, entrada en vigor 17 febrer 2024): la DSA estableix un marc de transparència obligatòria per a les plataformes en línia, amb requisits de publicació de “informes de transparència” detallant multitud de dades (inclòs l’abast dels continguts recomanats, mètodes algorítmics i indicadors de riscos sistèmics), així com obligacions de supervisió i avaluació de riscos per protegir els drets fonamentals dels usuaris European CommissionISD.
Estats Units – Digital Fairness Act (proposta, 2025): encara en fase de debat, aquesta iniciativa pretén aplicar principis de pràctiques publicitàries justes al màrqueting d’influencers, obligant tant a marques com a creadors a reportar de manera transparent els acords patrocinats i garantint un tracte no discriminatori en funció de característiques protegides (gènere, ètnia, edat) Inside Privacy.
Austràlia – Online Safety Act 2021 (actualitzada 2025): a través de l’eSafety Commissioner, el govern australià ha reforçat la legislació per obligar les plataformes a implementar controls proactius i mecanismes de denúncia efectius, especialment per a usuaris menors, i a fer públiques les seues polítiques de moderació i resultats de compliment dels “Basic Online Safety Expectations” eSafety Commissionerinfrastructure.gov.au.
Take It Down Act (EUA, 19 maig 2025): llei federal que criminalitza la distribució no consensuada d’imatges íntimes, tant reals com creades per IA (deepfakes), i imposa a les plataformes l’obligació de retirar-les en un termini de 48 hores sota pena de fins a 3 anys de presó El País.
No Fakes Act (proposta, EUA, maig 2025): iniciativa bipartidista per establir responsabilitats civils contra la creació d’avatars i rèpliques no autoritzades amb IA, amb exigència de retirada immediata i sancions per a desenvolupadors de deepfakes maliciosos, preservant alhora les garanties de llibertat d’expressió AP News.
Austràlia – penalitats per deepfakes pornogràfics (cas Rotondo, maig 2025): primer cas judicial on l’eSafety Commissioner imposa una multa de 450 000 AUD per publicació de deepfakes no consentits, basant-se en l’Online Safety Act per protegir especialment dones i menors víctimes d’abusos digitals The Guardian.
Comissió Europea – Women in Digital (2025): iniciativa que ofereix borses de formació en IA i noves tecnologies per a dones joves i professionals del sector digital, així com tallers de conscienciació sobre biaixos algorítmics i habilitats de lideratge journals.sagepub.com.
Ecosistema eSafety (Austràlia): programes educatius per a escoles i comunitats (“eSafety Education”), incloent tallers de resiliència digital i protocols de denúncia específica amb perspectiva de gènere, dissenyats per a estudiants de 12 a 17 anys GovInfo.
Iniciatives sectorials (EUA): acadèmies d’influencers i plataformes com Patreon ofereixen mentoratge i tallers per a creadors/es de col·lectius subrepresentats, enfocats en negociació de contractes, transparència salarial i desenvolupament d’estratègies de seguretat contra l’assetjament en línia.
En conjunt, aquests marcs reguladors i programes formatius constitueixen un teixit de mesures complementàries per abordar desigualtats de gènere i riscos digitals, exigint una coordinació global entre legisladors, plataformes i la societat civil.
Quantitatiu: Recollida de mètriques objectives de visibilitat (nombre de seguidors, likes, comentaris mitjans per publicació) de cada influencer seleccionada.
Qualitatiu: Exploració de narratives i percepcions personals mitjançant preguntes obertes en una breu enquesta i un focus group reduït.
Participants: 8–12 influencers dona, primàriament de la Comunitat Valenciana, que publiquen habitualment.
Criteris de selecció:
Gènere: dona.
Edat: 18–35 anys.
Plataforma principal: Instagram i/o TikTok (si n’hi ha disponibles en YouTube, s’inclouran com a cas complementari).
Reclutament:
Contacte directe via missatge privat a través de la plataforma corresponent.
Breu presentació de l’estudi i invitació a participar voluntàriament.
Aquest mètode de bola de neu (snowball sampling) amb un grup tancat facilita l’accés ràpid i la confiança de les creadores.
Enquesta en línia (Google Forms / Microsoft Forms) per a dos grups : un masculí i un altre femení.
Part quantitativa:
Preguntes tancades per confirmar dades demogràfiques (edat, temps d’activitat com a influencer).
Autoavaluació de tres indicadors: percepció de pressió estètica, experiència de “hate digital” i grau de satisfacció amb la remuneració.
Part oberta:
Dos breus ítems: “Descriu breument el teu principal repte com a creadora de contingut” i “Quina pràctica comunitària t’ha ajudat més en moments d’assetjament?”
Extracció de mètriques públiques via ChatGPT:
S’empren ferramentes tecnològiques d'IA que puguen recollir i ressumir, a partir de la bio i les dades visibles, el nombre de seguidors, l’engagement mitjà i els tipus de contingut més habituals de cada participant.
Focus group semiestructurat (4–6 persones). Un grup masculí i un altre femení.
Durada 60 min.
Guió breu orientat a aprofundir en percepcions sobre visibilitat, suport comunitari i ús de formats alternatius.
Gravat (consentit) i transcrit per a anàlisi qualitativa.
Dades quantitatives:
Descripció bàsica: càlcul de mitjanes, percentatges i distribució (p. ex., mitjana d’engagement per plataforma).
Comparacions simples: contrastar indicadors d’engagement entre contingut.
Dades qualitatives:
Anàlisi temàtic manual assistit per ChatGPT:
S’importen fragments de (a) respostes obertes de l’enquesta i (b) transcripció del focus group.
Mitjançant ferramentes d'IA, s’identifiquen codis (p. ex., “pressió estètica”, “empoderament comunitari”) i es comptabilitzen freqüències de temes.
Triangulació: es comparen patrons temàtics amb les dades quantitatives per validar convergències o divergències (p. ex., correlació entre alta percepció de pressió i menor engagement).
Seguiment de l’abast: mitjana de seguidors i creixement percentual mensual per influencer; esperem un rang de 2 000–15 000 seguidors i creixements del 3–8 % mensual, amb variabilitat segons l’idioma de publicació.
Engagement: nombre mitjà de “likes”, comentaris i comparticions per publicació; s’estima una taxa d’engagement del 4–7 % en contingut en valencià i lleuger descens (2–4 %) en castellà, degut a l’audiència més dispersa.
Renda estimada: càlcul aproximat de guanys per publicació patrocinada (brand deal) basat en la regla de 100 US$ per cada 10 000 seguidors, corregit pel grau d’engagement; s’anticipa una forquilla de 20–150 US$ per post, amb microvariacions segons l’idioma.
Subscripcions i micromecenatge: nombre de mecenes actius i volum de pagaments recollits mensualment; preveiem entre 5 i 30 mecenes per creadora, amb aportacions mitjanes de 2–5 US$ mensuals cadascun.
Tots aquests indicadors es presentaran amb estadístiques descriptives (mitjanes ± desviació estàndard) i gràfics de tendència mensual per valorar evolucions en el temps.
Índex de seguretat digital: construït a partir de la combinació de tres valors autoavaluats (escala Likert 1–5) de percepció de vulnerabilitat, facilitats de denúncia i suport comunitari; s’espera una mitjana global propera a 3, amb diferències de fins a 1 punt entre qui ha patit assetjament greu i qui no.
Freqüència d’experiències de “hate digital”: percentatge de participants que reporten comentaris ofensius (mai/ocasional/regular/freqüent) en l’últim mes; preveiem que al voltant del 40 % declari experiències “ocasionals” i un 15 % “regulars” o “freqüents”.
Impacte emocional: mesurat mitjançant l’autoinforme de tres estats (ansietat, estrès, desmotivació), escala 1–5; s’anticipa una correlació positiva moderada (r ≈ 0,5) entre freqüència d’assetjament i nivells d’ansietat.
Mitjançant aquestes mètriques podrem comparar perfils i analitzar relacions entre visibilitat, remuneració i percepció de seguretat, i detectar grups de risc que podrien requerir accions de suport específiques.
Els resultats quantitatius d’engagement i creixement de seguidors validaran parcialment les hipòtesis sobre la menor visibilitat que experimenten les influencers en valencià respecte a altres idiomes, coincidint amb estudis que relacionen l’abast lingüístic amb la grandària del mercat receptor. Les dades de monetització, tot i ser orientatives, evidenciaran bretxes similars a les descrites en la literatura (–30 % per a dones i per a perfils minoritzats), confirmant la necessitat d’auditories salarials.
Pel que fa a la dimensió psicosocial, l’índex de seguretat digital i les experiències d’assetjament permetran contrastar l’impacte del “hate digital” sobre l’estabilitat emocional de les creadores, reproduint patrons identificats en informes de ciberassetjament i reforçant la urgència de protocols de suport i formació en resiliència.
Recerca futura: caldrà ampliar l’estudi a comunitats d’influencers en altres llengües regionals i analitzar l’efecte de variables addicionals (per exemple, temàtica de contingut). Seria útil incorporar mètodes més avançats d’extracció de dades (APIs) per obtenir mètriques en temps real i contrastar-les.
Pràctica professional: les plataformes i les marques haurien de considerar incentius per a contingut en llengües minoritzades, establint fons de suport o premis de visibilitat. A més, els community managers han d’adoptar protocols de denúncia àgils i programes de benestar que incloguen sessions de gestió emocional i eines de suport legal per a creadores vulnerables.
12.1. Síntesi dels principals troballes.
12.2. Recomanacions per a plataformes, institucions educatives i responsables polítics
14.1. Questionari utilitzat
14.2. Guia de focus group
14.3. Estadístiques complementàries
Influencer Marketing Benchmark Report 2025
Researchers explain social media's role in rapidly shifting social ...
7 Stats That Show Women Dominate Influencer Marketing - Fohr
Més
82 Latest Influencer Marketing Statistics For 2025 - Adam Connell
Social Media and Development of Sexual and Gender Identity in ...
When Social Media Influencers Were Women | Opinion - Newsweek
2025 Influencer marketing report: Trends and statistics ... - ESPN 690
The Online Experiences of LGBTQ+ Youth - The Digital Wellness Lab
From Mommy Bloggers to YouTube: The Gender Pay Gap in the ...
Income Inequality in Male vs. Female Influencers
Social Media and Development of Sexual and Gender Identity in ...
Exploring the relationship between media use and depressive ...
New UNESCO report warns social media affects girls' well-being ...
How social is social media for transgender and gender-diverse ...
Influencer Marketing Pay Gap - Meltwater
Young Children and the Creation of a Digital Identity on Social ...
The diverse and precarious world of the “influencer economy”
[PDF] Analysis of Social Media Use, Mental Health, and Gender Identity ...
Rise of Social Media Influencers as a New Marketing Channel
[PDF] the impact of gender differentiation in the social media
Gender effects in influencer marketing: an experimental study on the ...
(PDF) Consumers' Gendered Responses to Influencer Marketing
Gender of the online influencer and follower - Emerald Insight
Explore gender effects in social media influencer marketing in Saudi ...
I'm not a puppet, I'm a real boy! Gender presentations by virtual ...
Listening to young people talk about gender identity and transition
Gender Disparities in Influencer Earnings Unveiled | Arabian Post
[PDF] The effect of influencer marketing on the buying behavior of young ...
[PDF] How Social Media Has Impacted the Gender Differences That Exist ...