La gestió de comunitats digitals (o Community Management) per a creadores de contingut i influencers va molt més enllà de respondre comentaris o publicar fotos. És l'art de transformar una audiència passiva en una comunitat activa, lleial i compromesa.
Mentre que una marca comercial busca vendre un producte, una creadora busca construir una relació de confiança. Els pilars fonamentals d'aquesta tasca serien:
No es tracta només de parlar, sinó d'escoltar. Una bona gestió implica:
Monitoratge de converses: Saber què diu la gent de la creadora, no només en el seu perfil, sinó en altres plataformes.
Fomentar el diàleg: Respondre missatges directes (DM) i comentaris de manera autèntica, mantenint el "to" de la creadora.
Gestió de crisis: Saber com actuar davant d'un comentari negatiu o una polèmica per evitar que escale.
L'objectiu és que el seguidor senta que forma part d'un "club" exclusiu. Això s'aconsegueix:
Llenguatge propi: Crear bromes internes (inside jokes), noms per a la comunitat o expressions pròpies.
Co-creació: Fer partícips els seguidors de les decisions (per exemple, mitjançant enquestes a Instagram Stories sobre quin vídeo volen veure a continuació).
La gestora de comunitats analitza quin contingut genera més interacció i per què:
Crides a l'acció (CTA): Dissenyar frases que conviden a la gent a participar ("Explica'm la teua experiència als comentaris").
Organització d'esdeveniments: Des de directes (Twitch/TikTok) fins a trobades presencials o sortejos que premien la fidelitat.
Darrere de cada publicació hi ha dades. La gestió inclou:
Interpretació de mètriques: Entendre no només els "likes", sinó el temps de visualització, les vegades que s'ha compartit el contingut i el creixement orgànic.
Identificació de tendències: Adaptar el missatge de la creadora als àudios o reptes virals del moment sense perdre l'essència.
La gestió de comunitats digitals comporta una càrrega de treball emocional i relacional que sovint recau de manera desproporcionada sobre les dones i requereix una anàlisi crítica.
Anàlisi d'expectatives diferenciades: Els creadors de contingut inverteixen gran part del seu temps en gestionar la comunitat (treball relacional), la qual cosa genera una dependència financera i emocional dels seguidors. Cal analitzar críticament les expectatives diferenciades respecte a dones i homes en aquesta gestió emocional i relacional. Aquest treball implica una comunicació contínua i afectiva que, sota la lògica neoliberal de les plataformes, exigeix ser sempre "atent, agraït i amistós" per a obtenir suport, generant precarietat i desgast psicològic,.
Recursos formatius: S'han d'oferir recursos formatius per ajudar les dones creadores a gestionar aquestes expectatives de manera efectiva. Això inclou materials informatius per identificar les expectatives dels seguidors segons el gènere i proposar estratègies de gestió saludable. A més, és vital investigar i promoure estils de lideratge digital femení, sovint caracteritzats per ser més col·laboratius i participatius, identificant els seus avantatges i reptes específics,.
L'assetjament digital actua com una barrera estructural que limita directament la projecció pública i professional de les dones.
Impacte en les aspiracions: La violència digital i el discurs d'odi condicionen negativament les aspiracions professionals femenines, actuant com un factor dissuasiu per a la presa de decisions d'exposició pública i reforçant les desigualtats estructurals. Aquesta hostilitat genera espais insegurs que porten a les dones i persones de nivell socioeconòmic baix a produir menys contingut en línia, amenaçant la democratització d'Internet. En sectors com el dels videojocs, la necessitat constant de demostrar vàlua davant el rebuig i la crítica injusta per raó de gènere provoca esgotament i desmotivació, portant moltes professionals a abandonar la seua carrera,.
Eines de sensibilització i resiliència: És necessari oferir eines de sensibilització i entrenament en resiliència digital per a enfrontar-se a aquestes situacions. Això inclou el desenvolupament de tallers formatius per fomentar aquesta resiliència davant el hate digital. A més, es proposa la implementació de tècniques de gestió emocional adaptades a contextos digitals per mitigar l'ansietat, l'estrès i la baixa autoestima derivats d'aquesta pressió.
L'estratègia ha de canviar el focus de la responsabilitat individual de la víctima cap a una responsabilitat col·lectiva de l'entorn digital.
Actitud col·lectiva proactiva: Cal promoure una perspectiva de coresponsabilitat digital on tant les plataformes com les persones usuàries assumisquen la responsabilitat de generar espais segurs. Les campanyes educatives han de fomentar una actitud col·lectiva proactiva davant l'assetjament, evitant la revictimització i promovent la defensa comunitària.
Codis de conducta: La implementació de codis de conducta explícits és fonamental per assegurar entorns segurs per a les dones creadores. En àmbits com els videojocs, es recomana dissenyar i publicitar codis que promoguen la conscienciació davant actituds sexistes i l'assetjament sexual, establint mecanismes específics per denunciar i fer seguiment d'aquests casos,. Aquests codis són essencials per a la creació d'espais digitals autogestionats, inclusius i feministes.